Doncs, ara ja començo a posar algun contingut aquí. Ho faig molt breu i ràpid, possiblement encara no del tot “thought through”
- El 6/2/ la Marta, la Linda, la Ute i jo ens varem posar juntes per parlar de la sessió.
- La Ute i jo pensem que nosaltres com a aprenents de llengües ens costaria treballar amb SCOBAs. Per tant, costa “vendre-ho” a l’estudiant.
- Jo m’havia imaginat que es dona una SCOBA al principi de cada unitat. Ens hem adonat que (per nosaltres) això és impossible ja que elimines la possibilitat de treballar de manera deductiva.
- Per tant varem agafar una unitat (Tangram Aktuell 1/lliçó 4) i varem intentar aplicar-ho.
- Resultat:
introduïm més que una SCOBA. Comencem amb un brainstorming. Guiadament els estudiants han de pensar i apuntar el vocabulari que ja saben. (Quan hàgim fet les correccions us ho pengem al blog)
Al final d’una part de la unitat quan ja poden escriure un diàleg introduïm una SCOBA.
Un altre cop una mena de brainstorming sobre possibles problemes que poden tenir a la classe d’alemany (en la llengua materna). Posar els resultats a la pissarra, possiblement en alemany. En el pas següent han de trobar ells mateixos alguna solució. Els resultats es posen a la pissarra, si pot ser en alemany.
Com a punt final d’aquesta unitat els estudiants fan un altre escrit: 10 consells a turistes que venen a Catalunya. Aquest exercici ve acompanyat amb una SCOBA.
- Observacions / Reflexions: Es una manera de tenir les idees més clares fins i tot nosaltres, les professores.
Es una manera de potenciar també la creativitat pròpia.
Donant les SCOBAs dona una satisfacció pq tens l’impressió que els estudiants sabran més on nosaltres posem el focus. P.e. si la tasca és escriure un diàleg en el supermercat, és possible que els estudiants utilitzin només formes molt bàsiques, mentres donem punts als estudiants que utilitzin formes recent introduïdes.
Encara estem validant fins a quin punt val la pena donar un ordre en els llistats per fomentar un hàbit d’autocorrecció.
Ens hem decantat per donar les SCOBAs en les dues llengües.
2 comentaris:
Serà possible que en tot internet siguem els únics en no utilitzar SCOBA com a abreviació de "Standing Coference of Canonical Orthodox Bishops in America"?!
És el nostre esborrany realment un SCOBA? No ho tinc clar en absolut.
Com me’n vaig adonar ja ahir, mentre intentava introduir-hi canvis, el nostre primer document no reflecteix gaire la idea que me’n estava fent. No hi trobava l’espai de cada cosa i no sabia on posar què. Crec que això no ve del document escrit sinó de que no l’havíem fet prou clar mentre en parlàvem.
Jo havia entès que es tractava d’un instrument que SEMPRE comença amb un anàlisis / presa de consciència de la situació de partida. Això no és res que nosaltres hauríem posat abans d’iniciar-ho. ÉS l’inici.
Un SCOBA representa: On ens trobem – on volem arribar – amb quins mitjans comptem – quins mitjans necessitem tenir. Posa en marxa un procés, l’acompanya, visualitza el seu transcurs i el seu resultat de manera a la vegada individual i comparable.
En quina mida s’hi ha de posar detalladament cada exercici i com es fa a classe ja no em queda tan clar (posar-hi per exemple: ara brainstorming, ara discussió exercici X, “Hören Sie den Text, sprechen Sie mit ihrem Partner” etc. Això forma part del SCOBA??)
M’imagino que el SCOBA que inicialment es dona a l’estudiant es el que seria igual per a tots els grups d’un nivell que utilitzen aquest instrument, mentre la realització si que podria fer que en el seu transcurs canvies, s’adaptés a cada grup i a cada estudiant (sempre en relació a l’objectiu comú).
De totes maneres trobo bo i important si apuntem les nostres idees sobre la realització concreta a classe – com ho varem fer mentre en parlàvem. També perquè això ens fa pensar conjuntament sobre la seva adequació respecte a l’objectiu, si el tipus concret d'exercici dona més o menys suport a l’autonomia de l’alumne, si en cada punt és mes important / adequat el treball individual o en comú. El que no sé: ON s’apunta això en relació a la resta i en quina mida forma part del cos o del comentari.
O sigui, tinc un problema amb l’espai, els volums, el que queda ocupat i el que queda lliure / per desenvolupar. És una espècia de problema amb l’arquitectura. Si no queda clar la planificació inicial, el repartiment d’espais – i no ho fa per a mi fins ara – no poc construir o afegir coses a sobre.
Tinc la sospita que l’espai és una cosa molt important perquè d’alguna manera decideix cap a on va el desenvolupament.
Publica un comentari a l'entrada