a) el SCOBA s'ha d'entendre com un ajuda per a la mediació, només com una ajuda.
b) l'ús de scobas no exclou l'ensenyament - aprenentatge inductiu ni deductiu, més aviat l'ha de reforçar
c) una cosa ´´es l'scoba en si i una altra com si incorpora; en aquest sentit el preàmbul metodològic que proposen la Ute i la Dankemute és perfecte; en aquest sentit veureu en el text que us he passat que recomanem construir els scobas juntamet amb els alumnes
d) el scoba ha de servir per 'orientar', no per encorsetar, d'aquí la necessitat d'un plantejament com el que feu.
Des de francès, hem comentat el mateix que en alemany, sortiria més d'un scoba per unitat i el que ens plantejem és com fer un scoba per un texte oral? les evidències dels alumnes es graven? Estem a l'inici del procès... però molt motivades!
Una idea que em sembla molt útil: sempre que podeu, aneu per desenvolupar plegats/plegades els vostres SCOBAs a un lloc on hi hagi una pissara! Com la SCOBA és una cosa per fer visible un procés, no té sentit i porta a confusions fer-ho mentre en parleu cadascun a la seva llibreta. És millor construir-lo davant dels ulls de tots, repartir els espais, veure-ho, apreciar les relacions dels elements entre si.
El meu objectiu en aquests moments respecte als scoba és esbrinar el que són i què és el que se’n pot fer. No sé si firmaria categòricament que com a aprenent no els utilitzaria per a res - de fet, utilitzo tot el que cau entre les meves mans a vegades si i a vegades no. En el moment que participo com a alumne en una classe - cosa de la que no prescindeixo - entro en un esquema que un scoba només fa visible i en principi controlable o co-controlable per l' alumne. Un altra cosa és si l’alumne es limita a mantenir-se quiet allà dins o quin pes l’aprenentatge reglat té per a ell dintre tot el seu procés d'aprenentatge. No sé si un scoba em permet o m’impedeix el que m’agradaria fer i en quina mida això depèn del que és o depèn de com es fa.
Estava pensant, mentre em passaven pel cap el nostre Tangram aktuell i altres mètodes de “l’última generació” que van sortint, que un bon scoba potser ens permetria mantenir i fer efectiu el que ens agrada fer a nosaltres, Dankmute, a partir del que necessiten els alumnes. M’agrada l’idea de “mediació” (d’acord, és una paraula molt de moda) que introdueix Olga aquí. Els mètodes nous, d’alguna manera, porten el seu SCOBA inherent força a la vista, potser massa i tot. No crec que necessitin que els posem molt més o seria redundant fins a la pedanteria. Si tot és transparència, què va passar amb el bosc meravellós que volies ajudar als alumnes a explorar i a gaudir? Quina llengua estrangera mai és transparent (i segurament no l’alemany). Realment l’atractiu radica en que tot sigui fàcil i previsible? Si hi ha por al desconegut: retallo el desconegut i el presento en forma de “cubitos” fins que em sento com al pati de preescolar o ensenyo a perdre la por al desconegut i a orientar-s’hi? Dono als alumnes / desenvolupo amb els les eines per moure’s per la selva, o els he de portar des del principi només al “Trimm-dich-Pfad” del parc darrera de l’ajuntament i tots feliços i mengem bollicau / die Milchschnitte? Podria ser que scoba ens permetria “mediar” aquí?
De fet, i especialment amb el Tangram anterior, tot i ens agradava, sempre ens vàrem fer agulletes en intentant de proporcionar als alumnes una orientació sobre què era el que se veia i que era el que s’havia de saber fer finalment. Em recordo que alguns estaven realment preses del pànic, mentre altres en gaudien. Un bon scoba ens hauria permès potser de proporcionar a tothom a la seva mida l’orientació que necessita?
Penso que a lo millor, un scoba es més útil on més t’allunyes del material de A1/A2 tal i com es sol presentar ara. Imprescindible segurament on treballes amb material autèntic.
4 comentaris:
UNa cosa que volia deixar clar és el segÑuent:
a) el SCOBA s'ha d'entendre com un ajuda per a la mediació, només com una ajuda.
b) l'ús de scobas no exclou l'ensenyament - aprenentatge inductiu ni deductiu, més aviat l'ha de reforçar
c) una cosa ´´es l'scoba en si i una altra com si incorpora; en aquest sentit el preàmbul metodològic que proposen la Ute i la Dankemute és perfecte; en aquest sentit veureu en el text que us he passat que recomanem construir els scobas juntamet amb els alumnes
d) el scoba ha de servir per 'orientar', no per encorsetar, d'aquí la necessitat d'un plantejament com el que feu.
Olga
Des de francès, hem comentat el mateix que en alemany, sortiria més d'un scoba per unitat i el que ens plantejem és com fer un scoba per un texte oral? les evidències dels alumnes es graven? Estem a l'inici del procès... però molt motivades!
Una idea que em sembla molt útil: sempre que podeu, aneu per desenvolupar plegats/plegades els vostres SCOBAs a un lloc on hi hagi una pissara!
Com la SCOBA és una cosa per fer visible un procés, no té sentit i porta a confusions fer-ho mentre en parleu cadascun a la seva llibreta.
És millor construir-lo davant dels ulls de tots, repartir els espais, veure-ho, apreciar les relacions dels elements entre si.
El meu objectiu en aquests moments respecte als scoba és esbrinar el que són i què és el que se’n pot fer. No sé si firmaria categòricament que com a aprenent no els utilitzaria per a res - de fet, utilitzo tot el que cau entre les meves mans a vegades si i a vegades no. En el moment que participo com a alumne en una classe - cosa de la que no prescindeixo - entro en un esquema que un scoba només fa visible i en principi controlable o co-controlable per l' alumne. Un altra cosa és si l’alumne es limita a mantenir-se quiet allà dins o quin pes l’aprenentatge reglat té per a ell dintre tot el seu procés d'aprenentatge.
No sé si un scoba em permet o m’impedeix el que m’agradaria fer i en quina mida això depèn del que és o depèn de com es fa.
Estava pensant, mentre em passaven pel cap el nostre Tangram aktuell i altres mètodes de “l’última generació” que van sortint, que un bon scoba potser ens permetria mantenir i fer efectiu el que ens agrada fer a nosaltres, Dankmute, a partir del que necessiten els alumnes.
M’agrada l’idea de “mediació” (d’acord, és una paraula molt de moda) que introdueix Olga aquí.
Els mètodes nous, d’alguna manera, porten el seu SCOBA inherent força a la vista, potser massa i tot. No crec que necessitin que els posem molt més o seria redundant fins a la pedanteria. Si tot és transparència, què va passar amb el bosc meravellós que volies ajudar als alumnes a explorar i a gaudir? Quina llengua estrangera mai és transparent (i segurament no l’alemany). Realment l’atractiu radica en que tot sigui fàcil i previsible? Si hi ha por al desconegut: retallo el desconegut i el presento en forma de “cubitos” fins que em sento com al pati de preescolar o ensenyo a perdre la por al desconegut i a orientar-s’hi? Dono als alumnes / desenvolupo amb els les eines per moure’s per la selva, o els he de portar des del principi només al “Trimm-dich-Pfad” del parc darrera de l’ajuntament i tots feliços i mengem bollicau / die Milchschnitte? Podria ser que scoba ens permetria “mediar” aquí?
De fet, i especialment amb el Tangram anterior, tot i ens agradava, sempre ens vàrem fer agulletes en intentant de proporcionar als alumnes una orientació sobre què era el que se veia i que era el que s’havia de saber fer finalment. Em recordo que alguns estaven realment preses del pànic, mentre altres en gaudien. Un bon scoba ens hauria permès potser de proporcionar a tothom a la seva mida l’orientació que necessita?
Penso que a lo millor, un scoba es més útil on més t’allunyes del material de A1/A2 tal i com es sol presentar ara. Imprescindible segurament on treballes amb material autèntic.
Publica un comentari a l'entrada